Energía para empresas
On es pot optimitzar el consum energètic a la indústria metal·lúrgica?
El consum energètic a la indústria metal·lúrgica està directament relacionat amb els processos productius de cada empresa. La maquinària de tall, soldadura i mecanització, les premses, els compressors i els sistemes d’extracció requereixen un subministrament energètic adaptat a les necessitats de cada activitat.
En funció del tipus d’empresa, també hi poden intervenir processos tèrmics, forns, tractaments de superfícies o sistemes de refrigeració industrial. Cadascun té unes necessitats energètiques diferents i, per tant, unes oportunitats de millora específiques.
Tanmateix, disposar de maquinària amb una potència instal·lada elevada no significa que tots els equips consumeixin al màxim de la seva capacitat durant tota la jornada. Els horaris de treball, les posades en marxa, la simultaneïtat dels processos i l’organització de la producció influeixen directament en la demanda elèctrica i en el cost energètic.
Per això, reduir el cost de l’energia en una empresa metal·lúrgica no consisteix únicament a incorporar una instal·lació fotovoltaica o substituir equips. El primer pas és entendre com funciona l’activitat i on hi ha oportunitats reals d’optimització.
On es concentra el consum energètic a la indústria metal·lúrgica?
No totes les empreses del sector duen a terme els mateixos processos. Una planta dedicada a la mecanització de peces té necessitats diferents de les d’una empresa de caldereria, foneria, estampació o transformació de xapa.
Aquesta diversitat també es reflecteix en les dades sectorials. L’estudi Sector de la maquinària, publicat per l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) el 2025, analitza els consums energètics de diferents activitats industrials a partir de dades del 2021.
Dins d’aquest estudi, la fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips (CNAE 25), constitueix una referència especialment rellevant per a les empreses dedicades a la transformació metàl·lica.
Un dels resultats més significatius és que el 65,2 % del consum energètic d’aquesta activitat es destina conjuntament a la producció de calor i als usos mecànics. Això posa de manifest la importància d’analitzar tant la maquinària com els processos tèrmics en una estratègia d’eficiència energètica.
A partir d’aquestes dades i de les característiques de cada instal·lació, podem identificar diversos àmbits que convé analitzar.
1. Maquinària de producció i mecanització
La maquinària de producció concentra una part important del consum energètic de la indústria metal·lúrgica. Torns, fresadores, centres de mecanització, premses, màquines de tall per làser o plasma i altres equips poden representar una part important de la demanda elèctrica.
L’estudi de l’IDAE identifica la mecanització com el principal procés consumidor d’electricitat dins de la CNAE 25: representa el 45 % del consum elèctric atribuït als processos productius. Cal precisar que aquest percentatge fa referència al repartiment del consum elèctric entre processos, no al consum energètic total de l’activitat.
La seva demanda depèn de factors com la potència, les hores de funcionament, el tipus d’operació i el nivell d’utilització. A més, no sempre hi ha una relació directa entre les hores que una màquina està encesa i el temps durant el qual està produint.
En aquest punt, convé revisar:
- Els temps reals de funcionament de cada màquina.
- Els períodes en què els equips romanen encesos sense produir.
- Els consums durant els temps d’espera, preparació o canvi d’eina.
- L’eficiència dels motors i dels accionaments.
- La possibilitat d’adaptar la velocitat i el funcionament de determinats equips a les necessitats del procés.
Els motors elèctrics, per exemple, poden beneficiar-se de sistemes de regulació mitjançant variadors de freqüència quan l’aplicació permet ajustar-ne la velocitat. Això resulta especialment interessant en equips que no necessiten funcionar sempre a la mateixa potència.
No sempre cal substituir la maquinària per millorar-ne el rendiment. En alguns casos, ajustar-ne el funcionament o revisar com s’utilitza pot oferir oportunitats d’estalvi sense intervenir directament en la capacitat productiva.
2. Soldadura, tall i tractaments tèrmics
Els processos de soldadura, tall per plasma o làser i determinats tractaments tèrmics tenen necessitats energètiques específiques.
En funció de l’activitat, poden concentrar consums elevats durant determinats períodes o requerir equips de gran potència.
Les dades de l’IDAE mostren que, a la CNAE 25, la forja i els tractaments tèrmics tenen un pes rellevant entre els processos alimentats amb combustibles i altres fonts diferents de l’electricitat: representen el 26,9 % d’aquest consum associat als processos. La mecanització suposa un altre 21,5 % i la pintura, un 17,4 %.
Aquestes xifres ajuden a entendre que l’anàlisi energètica no s’ha de limitar a l’electricitat: també cal estudiar els combustibles utilitzats en els processos tèrmics.
Per això, és interessant analitzar quan es duen a terme aquestes operacions, quins equips hi intervenen i com es distribueix la seva demanda al llarg de la jornada.
En instal·lacions amb forns o processos tèrmics, també pot ser rellevant estudiar l’aïllament, la recuperació de calor i l’optimització dels cicles de treball.
Per exemple, aprofitar la calor residual de determinats processos pot reduir l’energia necessària per a altres operacions que requereixen escalfament. La viabilitat d’aquestes mesures dependrà de les temperatures, els horaris i la proximitat entre els processos que generen i necessiten calor.
3. Aire comprimit
L’aire comprimit és un recurs habitual en moltes instal·lacions industrials, però la seva producció pot comportar un consum elèctric considerable.
Les fuites a la xarxa, les pressions superiors a les necessàries, els compressors que treballen fora del seu rang adequat o els equips que funcionen quan no hi ha demanda són situacions que poden incrementar el consum.
També convé analitzar si la capacitat dels compressors està adaptada a les necessitats reals de la instal·lació i si hi ha diferències importants entre els períodes de més i menys activitat.
Revisar la xarxa, detectar fuites, ajustar les pressions i adaptar la producció d’aire comprimit a la demanda permet identificar oportunitats de millora.
4. Extracció, ventilació i climatització
Els sistemes d’extracció de fums, ventilació i climatització també formen part del consum energètic d’una empresa metal·lúrgica.
El seu funcionament pot variar segons els processos, les condicions ambientals i les necessitats de seguretat de cada zona de treball.
En aquests casos, convé comprovar si els equips estan dimensionats i regulats adequadament, si funcionen durant els períodes necessaris i si hi ha possibilitats d’incorporar sistemes de control o regulació de velocitat.
Una gestió més ajustada pot reduir els consums sense comprometre les condicions de treball ni la seguretat de les instal·lacions.
Per ampliar la informació sobre el consum energètic de la indústria manufacturera a Catalunya, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) publica l’Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial (ECESI), que permet consultar dades per activitat industrial i tipus d’energia.
Consultar les estadístiques de consum energètic industrial de l’ICAEN
Com optimitzar el consum energètic a la indústria metal·lúrgica?
Un cop identificats els principals consums, és possible valorar diferents mesures. No totes tenen la mateixa prioritat ni ofereixen els mateixos resultats: dependrà del procés productiu, del perfil de demanda i de les característiques de cada instal·lació.
Optimitzar el funcionament de la maquinària
Revisar els horaris de funcionament, evitar temps d’espera innecessaris i coordinar millor l’ús dels equips pot ajudar a reduir els consums.
També pot ser interessant estudiar la incorporació de variadors de freqüència en aquells motors i sistemes en què el funcionament a velocitat variable sigui tècnicament adequat.
L’objectiu no és reduir l’activitat, sinó utilitzar l’energia de manera més eficient durant la producció.
Gestionar els pics de demanda elèctrica
En determinades empreses, l’arrencada simultània de diverses màquines o la coincidència de processos de potència elevada pot provocar pics de demanda.
Aquests pics poden influir en el terme de potència i en el cost de la factura elèctrica, segons la tarifa i les condicions de contractació.
Una millor planificació de les arrencades, la seqüenciació de determinats processos o la gestió automàtica de càrregues poden ajudar a evitar coincidències innecessàries.
Per fer-ho, és útil analitzar la corba de càrrega de la instal·lació, que permet observar com evoluciona la demanda elèctrica al llarg del dia i detectar els moments en què es concentren els consums.
En instal·lacions on tingui sentit, també es pot estudiar l’emmagatzematge energètic per limitar determinats pics de demanda mitjançant estratègies de peak shaving.
Incorporar autoconsum fotovoltaic industrial
Moltes empreses metal·lúrgiques disposen de cobertes industrials i desenvolupen la seva activitat durant el dia. Aquesta combinació pot oferir oportunitats per incorporar autoconsum fotovoltaic.
Tanmateix, la mida de la instal·lació no s’hauria de definir únicament per la superfície disponible a la coberta o per la potència que s’hi pugui instal·lar.
Cal estudiar la corba de consum, els horaris de producció, l’energia que es pot aprofitar directament i els possibles excedents.
Una empresa amb activitat continuada durant el dia pot tenir un perfil favorable per a l’autoconsum, mentre que una altra amb torns nocturns o una demanda molt variable pot necessitar una anàlisi diferent.
Una instal·lació ben dimensionada permet reduir l’energia comprada a la xarxa i millorar el cost energètic de l’activitat.
Valorar l’emmagatzematge energètic
La incorporació de bateries pot ser interessant en determinades instal·lacions, especialment quan hi ha diferències entre els moments de producció fotovoltaica i els períodes de consum.
També poden contribuir a gestionar els pics de demanda o aportar flexibilitat a la instal·lació, sempre que les condicions tècniques i econòmiques ho justifiquin.
Per exemple, una bateria pot emmagatzemar part de l’energia fotovoltaica generada durant les hores de més producció per utilitzar-la posteriorment. També pot subministrar energia en moments concrets de demanda elevada, reduint la potència sol·licitada a la xarxa quan el sistema està correctament dimensionat i configurat per fer-ho.
No totes les empreses metal·lúrgiques necessiten emmagatzematge. La seva conveniència depèn del perfil de consum, la potència demandada, la generació disponible, l’estratègia d’operació i el cost de les diferents alternatives.
Millorar la gestió energètica de la instal·lació
Més enllà de les actuacions individuals, disposar d’informació sobre els consums permet prendre millors decisions.
La monitorització dels equips, la identificació de consums fora de l’horari productiu i el seguiment d’indicadors energètics ajuden a detectar desviacions i avaluar el resultat de les mesures implantades.
També permet relacionar el consum energètic amb l’activitat de l’empresa. Per exemple, comparar l’energia utilitzada amb les hores de funcionament d’una línia o amb les unitats produïdes pot ajudar a detectar canvis en l’eficiència del procés.
La gestió energètica permet passar d’actuar puntualment a mantenir un procés de millora contínua.
Per on hauria de començar una empresa metal·lúrgica?
Analitzar el consum energètic d’una empresa metal·lúrgica permet identificar on es concentra la demanda, detectar possibles ineficiències i establir prioritats d’actuació. Abans de decidir quina tecnologia incorporar, convé fer una anàlisi de la instal·lació i de la seva activitat productiva.
Un diagnòstic energètic hauria de contemplar, com a mínim:
- Processos productius: quines operacions es duen a terme, quins equips hi intervenen i quins són els seus horaris de funcionament.
- Perfil de consum: com evoluciona la demanda energètica durant el dia, la setmana i els diferents torns de producció.
- Equips i instal·lacions auxiliars: estat i funcionament de motors, compressors, sistemes d’extracció, climatització i altres serveis.
- Cost energètic: tarifes, potència contractada, energia consumida i possibles penalitzacions.
- Oportunitats de millora: eficiència dels equips, gestió de la demanda, autoconsum fotovoltaic, emmagatzematge i altres mesures que puguin tenir sentit per a l’activitat.
Amb aquesta informació és possible prioritzar les actuacions segons el seu impacte, la inversió necessària, la viabilitat tècnica i el retorn esperat.
A més, permet comparar diferents alternatives i estudiar si convé fer una inversió amb recursos propis, recórrer al finançament o valorar altres modalitats com el rènting o un PPA.
Hiemesa: solucions energètiques per a diferents instal·lacions industrials
La reducció del cost energètic i la incorporació d’energia renovable són dos aspectes cada vegada més rellevants per a la competitivitat de les empreses industrials.
En aquest context, Impulso Solar ha desenvolupat per a Hiemesa tres instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a les seves naus de Viladecavalls, Reus i Zona Franca (Barcelona), adaptant cada projecte a les característiques de les seves instal·lacions.
Els tres projectes sumen 299,765 kWp de potència fotovoltaica instal·lada, amb una generació anual estimada conjunta de 257.899 kWh.
Aquests són alguns dels seus resultats:
- Viladecavalls (2021):
99 kWp de potència fotovoltaica, 129.400 kWh de generació anual estimada i un ROI de 3 anys.

- Reus (2022): 70,98 kWp, 93.799 kWh de generació anual estimada, 6.901 € d’estalvi anual i un ROI de 4 anys.

70,98 kWp, 93.799 kWh de generació anual estimada, 6.901 € d’estalvi anual i un ROI de 4 anys.
- Zona Franca (2024):
129,785 kWp, 34.700 kWh de generació anual estimada, 22.066 € d’estalvi anual i un ROI de 3,7 anys. Posteriorment, el projecte de Zona Franca es va ampliar amb la incorporació de 10 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, sumant una nova infraestructura a les instal·lacions de Hiemesa i anticipant-se a futures necessitats de mobilitat elèctrica.

El cas de Hiemesa mostra com una estratègia energètica es pot desenvolupar progressivament, combinant autoconsum fotovoltaic i noves infraestructures per respondre a les necessitats actuals i futures d’una empresa industrial.
Una estratègia energètica adaptada a la producció
Una estratègia per millorar el consum energètic a la indústria metal·lúrgica no consisteix necessàriament a consumir menys a qualsevol preu ni a incorporar més tecnologia. Significa utilitzar millor l’energia disponible, adaptar-ne la gestió a les necessitats de producció i avaluar quines inversions poden generar valor per a l’empresa.
En alguns casos, la millora serà optimitzar el funcionament dels equips. En d’altres, gestionar els pics de demanda, incorporar autoconsum fotovoltaic o estudiar solucions d’emmagatzematge.
Fins i tot pot ser convenient combinar diverses mesures per aconseguir un resultat més complet.
A Impulso Solar acompanyem empreses industrials en l’anàlisi, el disseny i l’execució de solucions energètiques. Des de l’optimització del consum i l’autoconsum fotovoltaic fins a l’emmagatzematge i la gestió energètica, estudiem cada instal·lació per identificar les oportunitats que millor s’ajusten a la seva activitat.
Perquè millorar la gestió de l’energia també és millorar l’eficiència dels processos productius.
Compartir