La fotovoltaica per a la indústria alimentària pot ser una eina eficaç per reduir la compra d’electricitat i augmentar l’aprofitament d’energia renovable en una activitat on l’energia està directament vinculada a la producció.

Refrigeració, congelació, bombament, climatització, il·luminació, maquinària, processos tèrmics o sistemes d’aire comprimit poden formar part d’una mateixa instal·lació i respondre, a més, a horaris i necessitats molt diferents.

Per això, quan una empresa alimentària es planteja instal·lar fotovoltaica, la primera pregunta no hauria de ser quants panells pot col·locar a la seva coberta.

Hauria de ser una altra:

Com funciona el seu consum energètic i quin paper pot tenir la fotovoltaica dins d’aquest sistema?

La resposta dependrà de cada activitat, dels seus horaris de producció, de la demanda de fred, dels seus processos i de la seva evolució prevista.

La fotovoltaica pot ser una peça important per reduir el cost energètic i augmentar l’aprofitament d’energia renovable en una indústria alimentària. Però analitzar-la de manera aïllada pot deixar fora altres oportunitats: eficiència energètica, emmagatzematge, gestió de la demanda, electrificació de processos o integració de nous consums com la recàrrega de vehicles.

La qüestió, per tant, no és únicament si la fotovoltaica funciona per a la indústria alimentària.

És entendre quan, com i en quines condicions encaixa.

L’energia, un element estratègic per a la indústria alimentària

La indústria alimentària no té un únic perfil energètic. Una planta de processament, una indústria de begudes, una instal·lació de conservació frigorífica o una explotació agroalimentària poden presentar necessitats molt diferents.

Aquesta diversitat també queda recollida en el treball de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE). El seu estudi específic sobre el sector de l’alimentació, begudes i tabac, publicat el 2025 dins de la sèrie Indústria i Energia, analitza el consum energètic segons usos i processos, els costos associats i les estratègies de contractació dels subministraments.

L’enfocament és rellevant perquè posa de manifest una qüestió que sovint es perd quan parlem d’energia únicament a partir del consum anual: no tota l’energia s’utilitza de la mateixa manera ni en el mateix moment.

Per a una empresa, saber que consumeix una determinada quantitat d’energia a l’any és només el punt de partida. Per prendre decisions d’inversió energètica cal saber quan es produeix aquest consum, quins equips el generen, quina part es pot optimitzar i com pot evolucionar amb l’activitat.

La importància d’aquesta qüestió també s’entén en el context català. El 2025, la indústria va ser el sector amb major consum d’electricitat a Catalunya, amb 16.012,2 GWh, equivalents al 37,1 % del consum elèctric total.

En aquest escenari, millorar la manera en què una indústria produeix i utilitza l’energia deixa de ser únicament una qüestió ambiental. També pot formar part d’una estratègia per controlar costos, anticipar noves necessitats i guanyar capacitat de decisió sobre el subministrament energètic.

Fred, producció i consum continu: és compatible amb la fotovoltaica?

Un dels primers dubtes quan es planteja fotovoltaica per a una indústria alimentària sol estar relacionat amb el fred.

Les instal·lacions frigorífiques poden representar una part rellevant de la demanda elèctrica i, a més, tenen una particularitat: no sempre es poden adaptar lliurement a l’horari de generació solar.

Una cambra frigorífica no es pot tractar com una càrrega qualsevol que simplement es desconnecta quan desapareix el sol. La conservació del producte estableix unes condicions de funcionament que s’han de mantenir.

Però això no significa que el fred sigui incompatible amb l’energia fotovoltaica.

Al contrari, moltes instal·lacions poden presentar una bona coincidència entre generació solar i demanda elèctrica durant les hores d’activitat. La qüestió és determinar quina part del consum es pot cobrir directament amb l’energia produïda i què passa durant les hores en què la generació i la demanda deixen de coincidir.

Aquí és on l’anàlisi del perfil energètic adquireix importància.

Perquè l’objectiu no és instal·lar la major quantitat possible de potència fotovoltaica, sinó trobar una configuració que tingui sentit per a l’activitat que ha d’alimentar.

Quanta energia pot cobrir una instal·lació fotovoltaica?

No existeix un percentatge universal d’autoconsum que es pugui aplicar a totes les indústries alimentàries.

La producció fotovoltaica dependrà de la potència instal·lada, de les característiques de la coberta i de les condicions solars. Però l’aprofitament d’aquesta energia dependrà, a més, de com i quan consumeix electricitat l’empresa.

Una indústria amb una activitat important durant les hores solars pot aprofitar directament una part significativa de l’energia generada.

Una altra amb una demanda concentrada durant la nit pot necessitar analitzar alternatives per desplaçar part d’aquesta energia cap a altres moments.

I una tercera pot tenir un perfil mixt, amb determinats consums permanents i altres que es poden gestionar.

Per això, el dimensionament d’una instal·lació fotovoltaica industrial hauria de partir del perfil horari de consum, i no únicament del consum anual o de la superfície disponible.

La pregunta deixa de ser:

Quants kWp caben a la coberta?

I passa a ser:

Quina potència fotovoltaica té sentit per al funcionament actual i futur de l’empresa?

I si la indústria treballa en diversos torns?

Treballar a dos o tres torns no elimina l’interès de la fotovoltaica.

Sí que obliga, però, a analitzar amb més precisió la relació entre generació i consum.

Durant les hores solars, l’energia fotovoltaica pot alimentar directament part dels equips que estiguin funcionant. Fora d’aquest horari, l’empresa continuarà necessitant energia de la xarxa o d’altres sistemes que permetin desplaçar part de l’energia produïda.

Això pot portar a estudiar diferents possibilitats: gestió de determinats consums, emmagatzematge energètic, compensació d’excedents o una combinació de diverses solucions.

Però cap d’aquestes hauria de donar-se per suposada.

La solució adequada és la que respon al perfil real de la instal·lació i al seu model d’activitat.

La fotovoltaica no és tota l’estratègia energètica

Una instal·lació fotovoltaica pot reduir la compra d’electricitat de la xarxa i augmentar l’ús d’energia renovable a la mateixa empresa.

Però una estratègia energètica industrial pot anar molt més enllà.

En una indústria alimentària, té sentit preguntar-se simultàniament:

• Com podem generar part de l’electricitat que necessitem?
• On estem consumint més energia?
• Quins consums es poden optimitzar?
• Podem desplaçar determinades demandes?
• Té sentit emmagatzemar part de l’energia?
• Hi ha processos que es puguin electrificar?
• Com afectaran els nous equips o vehicles elèctrics a la nostra demanda?

Aquestes preguntes no condueixen sempre a la mateixa solució.

I precisament per això és important analitzar la fotovoltaica dins d’un sistema energètic més ampli.

Emmagatzematge: quan té sentit una bateria?

Una bateria pot ser interessant quan existeix una diferència significativa entre el moment en què es genera energia solar i el moment en què l’empresa necessita utilitzar-la.

Permet desplaçar energia cap a altres hores i pot contribuir, en determinats casos, a millorar l’aprofitament d’una instal·lació fotovoltaica o a gestionar determinats perfils de demanda.

Però no tota indústria alimentària necessita emmagatzematge.

La incorporació d’una bateria hauria de respondre a un cas d’ús concret i poder justificar-se tant des del punt de vista tècnic com econòmic.

La tecnologia, per si sola, no constitueix una estratègia.

Eficiència: abans de produir més, convé saber on es consumeix

La generació renovable pot reduir el cost associat a l’electricitat, però no substitueix la necessitat d’utilitzar-la eficientment.

En una indústria alimentària, això pot implicar revisar el funcionament de motors, bombes, ventiladors, compressors, sistemes de refrigeració, il·luminació o equips de procés.

El fred mereix una atenció especial.

El rendiment dels equips, el seu manteniment, les condicions d’operació i els sistemes de control poden tenir un impacte significatiu sobre la demanda energètica. També pot existir potencial per recuperar i aprofitar la calor generada per determinats processos o equips.

De fet, l’ICAEN ha assenyalat recentment la importància d’avançar tant en eficiència com en recuperació de calor a la indústria agroalimentària, incloent-hi específicament els processos tèrmics i els equips de fred.

Això planteja una qüestió senzilla, però fonamental:

abans de produir més energia, estem utilitzant bé la que ja necessitem?

Electrificació: quan la transformació del procés canvia la demanda

La transició energètica d’una indústria també pot modificar el seu propi perfil de consum.

Els processos que actualment utilitzen combustibles poden, quan la tecnologia disponible i les condicions del procés ho permeten, passar a solucions elèctriques.

El juliol de 2026, l’ICAEN va assenyalar precisament l’elevat potencial d’electrificació de la indústria agroalimentària de Lleida, a causa del pes dels processos tèrmics de baixa i mitjana temperatura. Segons l’organisme, l’electrificació constitueix una de les principals vies de descarbonització del sector, juntament amb la millora de l’eficiència i altres alternatives quan l’electrificació no sigui viable.

Per a una empresa que estigui estudiant una instal·lació energètica, aquest aspecte és especialment rellevant.

Perquè electrificar un procés significa també incorporar un nou consum elèctric.

I aquest nou consum pot canviar el dimensionament que tingui sentit per a la instal·lació fotovoltaica, la necessitat d’emmagatzematge o fins i tot la infraestructura elèctrica de l’empresa.

Recàrrega elèctrica: un nou consum que també cal planificar

La transformació energètica no es limita a l’interior de la fàbrica.

La progressiva electrificació de vehicles d’empresa, furgonetes, carretons o altres mitjans de transport introdueix noves necessitats de càrrega.

La pregunta ja no és només on instal·lar els carregadors.

També és:

Quan es carregaran els vehicles i com afectarà aquesta demanda el conjunt de la instal·lació?

La integració entre generació fotovoltaica, emmagatzematge, recàrrega i gestió de la demanda pot permetre aprofitar millor la infraestructura existent i evitar que cada nou consum s’incorpori de manera independent.

Una estratègia energètica també ha de mirar cap al futur

El consum actual d’una indústria no representa necessàriament el consum que tindrà d’aquí a cinc anys.

Una ampliació de la producció, una nova línia de fabricació, més cambres frigorífiques, un canvi de torns, l’electrificació d’un procés o la incorporació de vehicles elèctrics poden modificar de manera significativa la demanda.

Per això, estudiar una instal·lació fotovoltaica per a una indústria alimentària també implica preguntar-se:

Com serà aquesta fàbrica quan la instal·lació energètica continuï funcionant d’aquí a deu o quinze anys?

No es tracta de sobredimensionar una instal·lació per hipòtesis futures, sinó de conèixer les decisions que l’empresa ja està contemplant i valorar com poden afectar el sistema energètic.

Una estratègia ben plantejada ha de ser capaç d’acompanyar l’evolució de l’activitat.

Laindústria agroalimentària té marge per transformar com utilitza l’energia

Les dades recents apunten precisament en aquesta direcció.

A Catalunya, la indústria representa el 37,1 % del consum elèctric. I en territoris amb una forta presència agroalimentària, com Lleida, el pes energètic d’aquesta activitat és encara més evident: l’ICAEN assenyala que el sector agroalimentari representa el 65 % del consum energètic de la demarcació.

Al mateix temps, l’organisme identifica oportunitats rellevants d’electrificació en processos tèrmics de baixa i mitjana temperatura i subratlla la importància de millorar l’eficiència i recuperar calor en processos i equips de fred.

Això dibuixa un escenari en què la transformació energètica de la indústria alimentària no passa per una única tecnologia.

La fotovoltaica pot aportar generació elèctrica renovable.

L’emmagatzematge pot ajudar a gestionar quan s’utilitza aquesta energia.

L’eficiència pot reduir la demanda.

L’electrificació pot transformar determinats processos.

La gestió de la demanda pot coordinar consums.

I la recàrrega elèctrica pot incorporar noves necessitats al sistema.

L’oportunitat és integrar totes aquestes peces allà on realment aportin valor.

Dos exemples de projectes a Catalunya

La realitat del sector agroalimentari tampoc respon a un únic model.

A Impulso Solar hem participat en projectes amb característiques diferents, però amb un element comú: la necessitat d’adaptar la solució energètica a l’activitat que ha d’alimentar.

Suquipa: fotovoltaica per a una indústria alimentària

El projecte de Suquipa és un cas directament vinculat a la indústria alimentària.

La instal·lació compta amb 304,98 kWp de potència fotovoltaica i una producció estimada de 400.273 kWh anuals, amb un estalvi del 19 %.

Més enllà de les xifres de generació, l’interès del projecte està en integrar la producció fotovoltaica dins d’una activitat industrial que necessita energia per mantenir el seu funcionament productiu.

És precisament aquesta relació entre generació i activitat la que s’ha d’analitzar quan una empresa alimentària estudia l’autoconsum industrial.

Granja Torres: generació pròpia en una activitat agroalimentària

No tota l’activitat agroalimentària es desenvolupa en una planta industrial.

Granja Torres representa un altre tipus de realitat productiva, amb una instal·lació fotovoltaica de 27,36 kWp i una producció estimada de 37.905,62 kWh anuals.

El projecte es va executar dins del desplegament fotovoltaic municipal d’El Prat i correspon a una instal·lació d’autoconsum individual.

És un exemple complementari que mostra com la generació pròpia també es pot integrar en activitats agroalimentàries amb perfils de consum diferents dels d’una fàbrica.

Dues activitats diferents, dues escales i dos perfils energètics.

La conclusió és la mateixa: la solució ha de partir de les necessitats reals de cada instal·lació.

Aleshores, és la fotovoltaica adequada per a la meva indústria alimentària?

En molts casos, pot ser-ho.

Però determinar-ho requereix alguna cosa més que conèixer el consum anual o disposar d’una coberta industrial.

Abans de plantejar una instal·lació fotovoltaica convé analitzar:

• el perfil horari de consum;
• el pes de la refrigeració i altres consums continus;
• els horaris i torns de producció;
• la capacitat d’aprofitar directament la generació solar;
• els possibles excedents;
• les oportunitats d’eficiència;
• les necessitats d’emmagatzematge;
• els processos susceptibles d’electrificació;
• l’evolució prevista de l’activitat;
• els nous consums, com la recàrrega elèctrica;
• i les condicions necessàries per executar el projecte sense interferir en la producció.

A partir d’aquí és possible determinar quin paper ha de tenir la fotovoltaica i si s’ha de complementar amb altres solucions.

Abans d’instal·lar, cal entendre com funciona la fàbrica

La pregunta adequada no és simplement quant pot produir una instal·lació fotovoltaica.

És quant sentit té aquesta generació dins del model energètic de l’empresa.

Per a una indústria alimentària, l’energia està vinculada a la producció, a la conservació del producte, als horaris, als equips i a les decisions que determinaran la seva evolució futura.

Per això, una estratègia energètica sòlida ha de partir d’aquesta realitat.

A Impulso Solar analitzem l’energia com un sistema: generació, consum, eficiència, emmagatzematge, electrificació i necessitats futures s’han d’entendre de manera conjunta per trobar la solució que millor encaixi amb cada activitat.

Perquè transformar l’energia d’una indústria no consisteix únicament a produir electricitat. Consisteix a entendre com utilitzar-la millor.

 

---

Vols analitzar l’estratègia energètica de la teva empresa?

El primer pas és entendre com consumeix energia la teva empresa, com funciona la seva activitat i quines oportunitats existeixen per millorar-la.

Sol·licita una primera revisió de la teva estratègia energètica i descobreix quines oportunitats pot tenir la teva empresa.

Completa el formulari i ens posarem en contacte amb tu per conèixer la teva situació i valorar els passos següents.

Sol·licita la teva primera revisió energètica